Vaultaire vs SPV Photo Vault

Comparativa de funcions

SPV, de Maple Labs Co., Ltd, té 68 mil valoracions i una mitjana de 4,6 estrelles. Així es compara amb Vaultaire en 17 funcions de seguretat i privadesa.

Comparativa de preus

PIN vs seguretat del patró

SPV fa servir un PIN numèric estàndard per bloquejar l'app. Un PIN de 4 xifres té 10.000 combinacions possibles. Un de 6 xifres en té un milió. Semblen xifres grans fins que tens en compte que les eines automatitzades poden provar totes les combinacions en segons. Encara és més important que el PIN només controla l'accés a l'app: no xifra res. Si algú se salta el PIN (amb una eina de còpia de seguretat, un jailbreak o una extracció forense), tots els fitxers es poden llegir de seguida.

El patró de Vaultaire no és només una porta d'accés. PBKDF2-HMAC-SHA512 el combina amb una sal de tot el dispositiu durant 600.000 iteracions per derivar una clau de la caixa forta. Aquesta clau autentica l'índex xifrat i desembolica una clau mestra AES-256-GCM aleatòria. La seguretat del patró està limitada per l'espai de patrons que tria l'usuari, i PBKDF2 augmenta el cost de cada intent sense crear entropia addicional.

L'absència de xifrat

SPV emmagatzema fotos i vídeos a l'espai aïllat d'iOS de l'app en el format original. Aquest espai aïlla les dades de les altres apps a nivell del sistema operatiu, però no protegeix res davant d'un accés físic. Qualsevol persona que pugui accedir al sistema de fitxers del dispositiu, amb una còpia de seguretat d'iTunes, una eina forense o un jailbreak, pot llegir tots els fitxers que SPV diu que protegeix.

Vaultaire xifra cada fitxer amb AES-256-GCM abans d'escriure'l a l'emmagatzematge. L'etiqueta d'autenticació detecta les modificacions, i l'emmagatzematge copiat conté text xifrat en lloc del contingut original. L'autenticació d'AES-GCM i el nom de fitxer determinista de l'índex també permeten que un examinador fora de línia provi claus candidates de la caixa forta, de manera que un patró fort i el límit del dispositiu bloquejat continuen sent importants.

Riscos de pèrdua de dades

Els usuaris de SPV expliquen sovint que han perdut fotos després d'actualitzar l'app, actualitzar iOS o canviar de dispositiu. Com que els fitxers es desen sense xifrar a l'espai aïllat, tenen els mateixos riscos de pèrdua que qualsevol altra dada d'una app. No hi ha cap mecanisme de recuperació més enllà dels fitxers: si iOS neteja l'espai aïllat o l'app es restableix, les fotos es perden per sempre.

El format de contenidor xifrat de Vaultaire està versionat per a les actualitzacions de l'app. La seva frase de recuperació personalitzada de nou paraules deriva una clau per a un sobre de recuperació xifrat; no és BIP-39. Després d'una reinstal·lació o de perdre el dispositiu, la recuperació també requereix els registres de còpia de seguretat xifrats corresponents de CloudKit. Per tant, la còpia de seguretat d'iCloud és la còpia de les dades, i la frase és la credencial que n'obre el manifest de recuperació.

Simplicitat vs seguretat: un dilema fals

L'atractiu de SPV és la simplicitat: una interfície neta amb una organització bàsica de fotos darrere d'un PIN. L'argument implícit és que la seguretat real és complexa i innecessària per a la majoria d'usuaris. Aquest plantejament és enganyós. La complexitat del xifrat queda del tot amagada per a l'usuari. La interfície de Vaultaire és igual de senzilla: dibuixes un patró i veus els teus fitxers. La maquinària criptogràfica funciona en silenci per sota.

La pregunta real no és "necessito xifrat?", sinó "per què triaria una app que no xifra?". Si dues apps ofereixen la mateixa experiència, però una xifra els teus fitxers i l'altra no, no hi ha cap motiu racional per triar l'opció sense xifrat. La seguretat no és una funció que s'afegeix: és una base sobre la qual construeixes o que omets.