Caixes fortes amagades sense una llista de caixes fortes visible
Vaultaire no s’obre amb un catàleg de caixes fortes amb nom. Dibuixes un patró i l’app només resol l’índex de caixa forta xifrat associat a aquella clau derivada. Qui mira per sobre de la teva espatlla veu la caixa forta que has obert, no un menú que anunciï totes les altres.
Les caixes fortes amagades de Vaultaire són una propietat de la interfície i de l’encaminament per claus: l’app no mostra cap llista de caixes fortes en text pla i només obre una caixa forta després de derivar-ne la clau del patró. Al disc, els fitxers arrel són en un conjunt emplenat i els fitxers d’emmagatzematge tenen noms aleatoris, però un examinador encara pot estimar quantes caixes fortes contenen fitxers, així que aquest disseny no fa invisible el nombre de caixes fortes davant d’una anàlisi forense.
Què vol dir realment “caixes fortes amagades”?
La majoria d’apps de caixa forta funcionen com un arxivador. Obres l’app i veus una llista de les teves caixes fortes. Potser tenen nom. Potser mostren un recompte. Potser hi ha un petit cadenat al costat de cadascuna. L’app sap exactament quantes caixes fortes tens, i qualsevol que obri l’app, o examini el dispositiu, pot veure aquesta informació.
A la interfície, Vaultaire funciona diferent. No hi ha cap pantalla que llisti els noms de les teves caixes fortes o et pregunti quina vols desbloquejar. Quan dibuixes un patró, l’app deriva una clau de caixa forta de 256 bits amb PBKDF2, en calcula un hash per formar el nom de fitxer de l’índex esperat i intenta el desxifratge autenticat d’aquest índex xifrat. Si l’índex existeix i la seva etiqueta AES-GCM es verifica, Vaultaire desembolcalla la clau mestra aleatòria i obre els fitxers. Si no, mostra un estat buit.
Aquest encaminament forma part de l’arquitectura d’emmagatzematge, però la seva protecció té límits. Vaultaire no manté cap registre mestre en text pla que associï caixes fortes a patrons o etiquetes. Guarda l’índex arrel xifrat de cada caixa forta en un conjunt emplenat fins a blocs de 64 posicions amb fitxers de cobertura aleatoris. Les pàgines i les arenes de totes les caixes fortes comparteixen una carpeta d’emmagatzematge amb noms aleatoris, així que els noms dels fitxers no mostren a quina caixa forta pertany cada fitxer. Les arenes de cobertura mantenen el nombre d’arenes en un bloc, però cada caixa forta que conté fitxers fa servir almenys una arena. Per tant, un examinador del sistema de fitxers encara pot estimar quantes caixes fortes contenen fitxers, encara que no pugui llegir el contingut dels índexs sense una clau.
Vaultaire amaga el catàleg de caixes fortes de la interfície d’usuari normal. El patró selecciona un índex xifrat sense revelar els patrons, les etiquetes ni el contingut dels altres índexs. Això redueix la revelació accidental a algú que fa servir l’app, però no és el mateix que amagar cada rastre de caixa forta a iOS o a les eines forenses.
No és una “carpeta amagada”
L’expressió “caixa forta amagada” potser et fa pensar en apps que desen una carpeta on no la pots veure fàcilment. Potser la carpeta té un nom que comença amb un punt perquè no surti en un explorador de fitxers. Potser l’app es disfressa de “calculadora” per amagar el seu propòsit real. Són trucs de camuflatge, i tots tenen el mateix defecte fatal: les dades amagades continuen allà, en una ubicació coneguda, esperant que algú les trobi. Si aquest és el mètode que estàs valorant, llegeix la nostra guia sobre com crear una carpeta secreta a l’iPhone abans de confiar-hi fitxers sensibles.
Un examinador forense amb accés al teu dispositiu pot trobar una carpeta amagada sense cap esforç. Les eines del sistema de fitxers llisten tots els directoris. Els analitzadors d’emmagatzematge mostren on s’ocupa l’espai del disc. Fins i tot un amic amb una mica de traça tècnica, cinc minuts i un cercador podria localitzar la majoria de carpetes “amagades”.
Vaultaire no depèn d’una carpeta disfressada ni d’un aspecte de calculadora. Dins del contenidor de l’app, guarda índexs de caixa forta xifrats i fitxers de blocs xifrats. El contingut dels índexs amaga darrere d’AES-256-GCM els noms de fitxer de l’usuari, els tipus MIME, les dates, els mapes de fitxers i la clau mestra embolcallada. Aquest contingut no es pot llegir fins que la clau correcta derivada del patró autentica l’índex.
La diferència pràctica és entre una carpeta secreta amb un nom normal i un contenidor xifrat autenticat que se selecciona amb un nom de fitxer derivat d’una clau. Un examinador del dispositiu pot veure que el contenidor existeix. Sense una credencial correcta, no n’obté el mapa de fitxers llegible ni el contingut.
Què revela l’organització de l’emmagatzematge
Fins i tot sense una llista de caixes fortes, un adversari hàbil podria provar un altre enfocament: analitzar l’ús del disc. Si Vaultaire ocupa 500 MB avui i 800 MB demà, potser has afegit una caixa forta. Si esborrar fotos d’una caixa forta redueix l’emmagatzematge exactament 200 MB, potser hi ha una correlació per aprofitar.
Vaultaire no manté constant l’espai que ocupa en local. Afegir fitxers ocupa espai, esborrar una caixa forta en pot alliberar, i el nombre de fitxers d’emmagatzematge creix a mesura que les caixes fortes s’omplen. El xifratge protegeix el contingut i la integritat, però no esborra del sistema de fitxers tota la informació de mida, de nombre i de temps.
Un observador amb accés al contenidor de l’app pot relacionar el nombre de fitxers, les mides i les dates de modificació amb l’activitat. La Protecció de dades d’iOS pot restringir l’accés mentre el dispositiu és bloquejat, i el contingut xifrat continua sent confidencial sense les seves claus, però Vaultaire no anuncia resistència a l’anàlisi de trànsit local.
On es fa servir l’emplenament
Vaultaire sí que fa servir emplenament en formats concrets. Les capçaleres de fitxer xifrades reserven una mida fixa perquè els noms de fitxer normals i els tipus MIME no quedin exposats en text pla. La còpia de seguretat xifrada d’iCloud fa servir registres fixos de 10 MB i fragments esquer. Aquests controls no s’han de confondre amb un emmagatzematge local de mida constant.
Els fitxers arrel locals continuen tenint un nom de fitxer reconeixible a nivell d’app, i tots els fitxers d’arena tenen la mateixa mida fixa, així que es veu clarament que són emmagatzematge de Vaultaire. AES-GCM n’amaga el text pla i en detecta les modificacions; no fa que cada byte o rastre del sistema de fitxers sigui indistingible de sectors de disc aleatoris.
Resistència forense: què passa quan et prenen el telèfon
Siguem concrets sobre el model d’amenaces. Qui dona un cop d’ull a l’app no veu cap catàleg de caixes fortes. Qui aconsegueix accés al contenidor de l’app a través d’un dispositiu compromès o desbloquejat té una visió més àmplia i pot inspeccionar noms de fitxer, recomptes, mides, marques de temps, la disponibilitat del Clauer i el contingut xifrat.
Què poden veure les eines forenses
Un examinador forense pot veure que Vaultaire està instal·lat, quant espai ocupa, quants fitxers arrel `vault_index_*.bin` i fitxers d’emmagatzematge hi ha (els fitxers arrel s’emplenen amb fitxers de cobertura i els d’emmagatzematge tenen noms aleatoris) i les metadades de modificació. A partir del nombre d’arenes, les dates dels fitxers i el volum total, l’examinador pot estimar quantes caixes fortes contenen fitxers. També pot copiar el text xifrat per provar patrons fora de línia.
Què continua protegint el xifratge
- Les etiquetes llegibles de les caixes fortes i els mapes de fitxers. L’índex xifrat protegeix els registres dels fitxers i la clau mestra aleatòria embolcallada.
- Els noms de fitxer originals i els tipus MIME. Aquests camps són dins de capçaleres de fitxer xifrades i autenticades, no en noms de directori en text pla.
- El contingut de fotos, vídeos i documents. El contingut dels fitxers fa servir AES-256-GCM amb la clau mestra aleatòria de la caixa forta.
- El mateix patró. Vaultaire no el guarda com una preferència en text pla, tot i que la base de dades de recuperació local xifrada conté material del patró i de la frase mentre el dispositiu es fa servir amb normalitat.
- Una drecera per no haver d’endevinar. PBKDF2 encareix cada candidat, però un nom de fitxer d’índex copiat i l’etiqueta AES-GCM encara permeten a un atacant verificar intents fora de línia.
Les dades xifrades encara deixen proves que existeixen dades xifrades. L’organització actual de l’emmagatzematge de Vaultaire encara permet a un examinador estimar el nombre de caixes fortes que contenen fitxers, encara que no n’exposi els patrons, les etiquetes, els mapes de fitxers ni el text pla. Les caixes fortes amagades protegeixen la interfície i el contingut; no prometen una negació plausible en el sentit de la teoria de la informació.
Com les caixes fortes amagades fan possible la negació plausible
Les caixes fortes amagades aporten la compartimentació de la interfície que hi ha darrere de la funció de negació plausible de Vaultaire. Aquesta relació, i el seu límit davant d’un examen del sistema de fitxers, importa a l’hora de valorar l’afirmació.
A la interfície de Vaultaire, patrons vàlids diferents poden obrir caixes fortes reals diferents. Pots triar un patró per al material sensible i un altre per a una caixa forta menys sensible. Un observador que només veu la interfície desbloquejada no veu cap etiqueta que identifiqui cap de les dues caixes fortes com a “real” o “esquer”.
Això pot reduir la revelació en una inspecció casual o quan algú mira per sobre de la teva espatlla, però no compleix la definició forense més estricta de negació plausible. Un examinador amb accés al contenidor de l’app encara pot estimar quantes caixes fortes tens. Fes servir aquesta funció com a compartimentació de la interfície, no com a prova que no hi ha cap altra caixa forta.
La cadena completa
- Pas 1: Crees diverses caixes fortes amb patrons diferents: una per als fitxers reals, una per als esquers, tantes com vulguis.
- Pas 2: Si et pressionen, dibuixes el patró esquer. L’observador veu una caixa forta amb fotos avorrides.
- Pas 3: La interfície desbloquejada no mostra cap llista de caixes fortes ni cap avís que anomeni l’altra caixa forta.
- Pas 4: Tens present l’altre límit d’amenaça: l’accés al sistema de fitxers encara pot donar una estimació de quantes caixes fortes contenen fitxers, encara que l’observador no en pugui desxifrar el contingut.
El resultat és una compartimentació pràctica dins de l’app, amb el contingut protegit pel xifratge. No és una garantia matemàtica que un examinador del dispositiu no pugui detectar contenidors xifrats addicionals.
Per què importa
Potser penses que la resistència forense sona exagerada. La majoria de persones no s’enfronten a confiscacions de dispositius ni a ordres judicials. Però el principi de les caixes fortes amagades també et protegeix en situacions quotidianes.
Qui arriba a la pantalla de bloqueig de Vaultaire no rep cap llista de noms de caixes fortes per atacar. Un company de feina que et demana el dispositiu no pot navegar entre caixes fortes amb un selector. Un lladre encara sap que Vaultaire està instal·lat i pot atacar l’app o el dispositiu, però el contingut xifrat continua protegit pel patró, el cost de PBKDF2, AES-GCM i el límit de seguretat d’iOS que l’envolta.
Les caixes fortes amagades responen una pregunta de privadesa més concreta: obrir una caixa forta revela un catàleg de les altres? A la interfície normal, la resposta és no. Si un examinador amb més recursos pot detectar contenidors xifrats depèn de l’estat del dispositiu i del nivell d’accés, i Vaultaire documenta aquest límit directament.
Preguntes freqüents
Com troba Vaultaire una caixa forta sense mostrar cap llista de caixes fortes?
Vaultaire deriva una clau de caixa forta a partir del patró, calcula una empremta de 128 bits d’aquesta clau i busca el fitxer d’índex xifrat corresponent. Si el fitxer existeix i l’autenticació AES-GCM té èxit, l’app obre aquella caixa forta i en desembolcalla la clau mestra aleatòria. Si no, la interfície mostra un estat buit en lloc d’exposar altres caixes fortes.
Algú pot saber quantes caixes fortes tinc mirant l’ús de l’emmagatzematge?
L’ús de l’emmagatzematge no revela noms de fitxer ni contingut llegibles, però sí que pot revelar que Vaultaire guarda dades xifrades i quant espai ocupen. Els fitxers d’índex de l’arrel són en un conjunt de 64 posicions amb fitxers de cobertura aleatoris, i totes les caixes fortes comparteixen una carpeta d’emmagatzematge amb noms de fitxer aleatoris. Un examinador amb accés al contenidor de l’app encara pot estimar quantes caixes fortes contenen fitxers, però no pot llegir-ne un nombre exacte a partir de carpetes per caixa forta. Vaultaire no afirma que el volum d’emmagatzematge amagui el nombre de caixes fortes.
Què passa si esborro una caixa forta? L’emmagatzematge es redueix?
Esborrar una caixa forta elimina el seu índex xifrat i els fitxers de blocs xifrats que només són d’aquella caixa forta. Per tant, l’emmagatzematge es pot reduir. La memòria flash, les instantànies del sistema de fitxers, les còpies de seguretat i altres capes del sistema poden conservar rastres que l’app no controla, així que l’esborrat no es presenta com una neteja forense garantida.
En què es diferencia de xifrar simplement una carpeta?
Vaultaire no mostra a la interfície carpetes de caixa forta amb noms posats per l’usuari ni cap llista de caixes fortes en text pla. Sí que crea fitxers arrel i fitxers d’emmagatzematge xifrats dins del contenidor de l’app. Els seus noms no revelen el teu patró, l’etiqueta de la caixa forta, els noms de fitxer ni el contingut, i no mostren a quina caixa forta pertany cada fitxer. La seva existència no queda amagada, i un examinador del sistema de fitxers encara pot estimar a partir d’ells quantes caixes fortes contenen fitxers.
Una actualització futura de Vaultaire podria comprometre les caixes fortes amagades?
Una versió futura de qualsevol client de codi tancat podria canviar el que l’app registra o mostra. El disseny actual de Vaultaire evita un registre de caixes fortes en text pla a la interfície, però les actualitzacions de programari continuen formant part del model de confiança. Revisa les notes de la versió i la documentació de seguretat abans d’instal·lar canvis en un context d’alt risc.
Les caixes fortes amagades funcionen amb la còpia de seguretat d’iCloud?
Sí. Vaultaire xifra al dispositiu els components de la còpia de seguretat amb una clau de còpia separada derivada del patró, els emplena fins a registres fixos de CloudKit de 10 MB, xifra les etiquetes estructurals i hi afegeix registres esquer. La base de dades privada de CloudKit encara exposa a Apple el nombre de registres i les metadades de transferència, però no els noms de fitxer llegibles, el contingut ni el paper de cada registre.
Les teves caixes fortes, sense cap catàleg visible
Crea caixes fortes xifrades separades darrere de patrons separats. Vaultaire obre la que demanes sense mostrar cap llista de caixes fortes, i deixa clars els límits d’emmagatzematge d’aquest disseny.
Descarrega Vaultaire gratis