Vaultaire vs Secret Photo Vault

Comparativa de funcions

Vaultaire: 17/17 funcions. Secret Photo Vault: 5/17 funcions.

Comparativa de preus

Codi d'accés vs. clau de xifratge

Secret Photo Vault et demana que defineixis un codi d'accés. Aquest codi controla l'accés a la interfície de l'app. No xifra res. El codi és un mecanisme de control d'accés, no una primitiva criptogràfica. Els fitxers que protegeix continuen en el format original, guardats al directori sandbox de l'app. La diferència importa: un control d'accés es pot esquivar si s'arriba a les dades per una altra via. Una clau de xifratge no es pot esquivar, perquè sense ella les dades no existeixen en forma llegible.

El patró de Vaultaire forma part de la ruta d'accés criptogràfica, no és només una barrera de la interfície. PBKDF2-HMAC-SHA512 combina el patró visual amb una sal de tot el dispositiu per derivar una clau de caixa forta de 256 bits. Aquesta clau autentica l'índex xifrat i desembolcalla una clau mestra aleatòria separada que xifra els fitxers amb AES-256-GCM. Sense un camí de desbloqueig o recuperació vàlid, les dades romanen en text xifrat.

Visibilitat al sistema de fitxers

Quan una app de caixa forta guarda els fitxers sense xifrar, qualsevol eina que llegeixi el sistema de fitxers d'iOS els pot veure. Connecta el dispositiu a un Mac, obre iTunes o el Finder i navega pel directori de documents de l'app. Les fotos hi són: fitxers JPEG, PNG i MOV amb el contingut original intacte. Un examinador forense no necessita desxifrar cap codi; només ha de llegir els fitxers de la còpia de seguretat o del dispositiu.

Vaultaire escriu índexs xifrats, capçaleres de fitxers, miniatures i contingut al seu contenidor. Cada valor AES-256-GCM inclou un nonce i una etiqueta d'autenticació. Navegar pel sistema de fitxers no mostra capçaleres d'imatge llegibles, contingut de vídeo ni metadades de l'usuari, però el nombre de fitxers, les marques de temps i l'ús d'emmagatzematge encara poden revelar l'estructura.

Prevenció de la pèrdua de dades

Secret Photo Vault no ofereix cap còpia de seguretat per a les fotos amagades. Perdre el dispositiu, una actualització d'iOS fallida o un restabliment de fàbrica comporten la pèrdua definitiva de les dades. És un problema estructural: sense xifratge, no hi ha cap manera segura de fer una còpia a un servei al núvol, perquè la còpia exposaria les fotos sense xifrar al proveïdor del núvol. L'app queda atrapada en una paradoxa: no pot protegir les dades al disc i no en pot fer una còpia segura fora del dispositiu.

Vaultaire redueix aquest risc perquè xifra abans de fer la còpia de seguretat. CloudKit rep text xifrat en lloc de fotos llegibles, tot i que Apple encara pot veure el nombre de registres, les mides, els moments i les metadades del compte. Una frase de recuperació personalitzada obre un manifest de recuperació xifrat. La restauració encara requereix els registres de CloudKit corresponents, de manera que la còpia de seguretat redueix el risc de pèrdua del dispositiu sense garantir la recuperació.

Límits de la recuperació de la contrasenya

Si oblides el codi de Secret Photo Vault, només hi ha dos resultats possibles: o l'app té un mecanisme de recuperació (i llavors el desenvolupador pot accedir a les teves dades, cosa que desfà el propòsit), o no en té (i llavors perds les dades per sempre). La majoria d'apps basades en codi trien la segona opció i deixen els usuaris sense alternativa. No és una decisió de disseny nascuda d'una seguretat forta; és la conseqüència de no tenir un sistema de gestió de claus adequat.

Vaultaire genera una frase de recuperació personalitzada de nou paraules quan crees la caixa forta. No és BIP-39 i no codifica cap clau de caixa forta de 256 bits. PBKDF2-HMAC-SHA512 processa la frase normalitzada durant 800.000 iteracions per derivar una clau de recuperació, que obre un sobre de claus xifrat amb AES-GCM. La restauració en un dispositiu nou també necessita els registres de còpia de seguretat de CloudKit xifrats corresponents.